{"id":2551,"date":"2026-10-27T15:34:18","date_gmt":"2026-10-27T15:34:18","guid":{"rendered":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/?p=2551"},"modified":"2026-10-28T09:04:04","modified_gmt":"2026-10-28T09:04:04","slug":"la-definicio-del-conjuge-una-nova-etapa-en-els-pactes-successoris-de-les-illes-balears","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/la-definicio-del-conjuge-una-nova-etapa-en-els-pactes-successoris-de-les-illes-balears\/","title":{"rendered":"La definici\u00f3 del c\u00f2njuge: una nova etapa en els pactes successoris de les Illes Balears"},"content":{"rendered":"\n


I.- Una innovaci\u00f3 a una figura jur\u00eddica medieval<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La disposici\u00f3 final primera de la Llei del R\u00e8gim Econ\u00f2mic Patrimonial del Matrimoni aprovat pel Parlament de les Illes Balears el 27 d\u2019octubre de 2026, ha modificat la Llei 8\/22 introduint la definici\u00f3 del c\u00f2njuge. S\u2019ha de dir que aquesta reforma suposa una aut\u00e8ntica novetat en aquesta instituci\u00f3 jur\u00eddica. Efectivament, la definici\u00f3 s\u2019ha atorgat sempre vers a descendents (fills i nets), per\u00f2 mai fins ara als c\u00f2njuges. Es trenca per tant una tradici\u00f3 jur\u00eddica secular, per\u00f2 al meu entendre aix\u00f2 no \u00e9s un dem\u00e8rit ans al contrari. Les institucions jur\u00eddiques s\u2019han d\u2019adaptar a les noves realitats i necessitats socials; el manteniment literal a la tradici\u00f3 jur\u00eddica no fa sin\u00f3 fossilitzar en el temps unes normes que foren \u00fatils al seu moment per\u00f2 que f\u00e0cilment poden esdevenir obsoletes.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha de senyalar que la definici\u00f3 del c\u00f2njuge sols s\u2019ha introdu\u00eft en el dret de Menorca i Mallorca, per\u00f2 no en el piti\u00fas ja que en aquest dret el c\u00f2njuge no \u00e9s legitimari. Tradicionalment es pactava en els esp\u00f2lits els drets del c\u00f2njuge que sobrevivia; aix\u00f2 no obstant la figura dels esp\u00f2lits ha caigut en des\u00fas en les darreres d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

II.- Principals conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h1>\n\n\n\n

II.1.- No subjecci\u00f3 dels guanys patrimonials del donant a l\u2019IRPF<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb la reforma de l\u2019Impost de Successions i Donacions efectuada per la Llei 6\/2025 de 23 de juliol de Pressuposts Generals de Balears per a 2025 es bonificaren les donacions ordin\u00e0ries (sense pacte successori) a favor de familiars directes (c\u00f2njuges, fills i nets). Aix\u00f2 ha facilitat les donacions de doblers i bens que no generen guanys patrimonials als donants. Aquestes donacions no havien d\u2019abonar l\u2019impost de successions i donacions (sempre que es fessin d\u2019acord amb els condicionants de la llei).<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9 si la donaci\u00f3 consistia en un b\u00e9 que podria generar guanys patrimonials (immobles, accions, participacions…) si be el donatari no havia de pagar res per l\u2019impost de donacions, al donant no li sortia gratis, ans al contrari, ja que aquests guanys patrimonials estaven subjectes a l\u2019IRPF (entre el 19 i el 30% de la difer\u00e8ncia entre el valor d\u2019adquisici\u00f3 i el valor de transmissi\u00f3). Aix\u00f2 dissuadia completament la possibilitat de fer aquest tipus de donacions.<\/p>\n\n\n\n

Amb la introducci\u00f3 de la definici\u00f3 del c\u00f2njuge, ser\u00e0 possible fer donacions entre c\u00f2njuges de naturalesa success\u00f2ria, per la qual cosa el donant no haur\u00e0 de pagar aquests guanys patrimonials a l\u2019IRPF i el donatari o b\u00e9 no pagar\u00e0 impost de successions i donacions si at\u00e9n al valor de refer\u00e8ncia amb un m\u00e0xim del 20% d\u2019increment (en cas que no hi hagi valor de refer\u00e8ncia el valor de mercat) o b\u00e9 haur\u00e0 de tributar d\u2019acord a l\u2019Impost de Successions.<\/p>\n\n\n\n

II.2.- Persones divorciades, separades, viudes i sup\u00f2sits de nul\u00b7litat matrimonial<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per aquestes persones, la reforma tamb\u00e9 pot tenir una especial utilitat. \u00c9s una realitat social que moltes de les persones divorciades, separades, viudes o a les que se\u2019ls hi ha anul.lat el matrimoni (aquest sup\u00f2sit \u00e9s realment residual avui en dia), refan la seva vida sentimental. Ara b\u00e9, si aquestes persones han tengut descend\u00e8ncia de la seva primera relaci\u00f3, moltes d\u2019elles opten per no casar-se o registrar-se per evitar la  problem\u00e0tica de la lleg\u00edtima vidual.<\/p>\n\n\n\n

A Menorca i Mallorca la lleg\u00edtima vidual amb concurr\u00e8ncia amb descendents \u00e9s l\u2019usdefruit de la meitat de l\u2019haver hereditari. Aix\u00f2 fa que si aquesta persona viuda, separada, divorciada o amb nul.litat matrimonial decideix tornar-se a casar, en cas de defunci\u00f3, els fills de la seva primera relaci\u00f3 hauran de compartir amb la segona esposa o esp\u00f2s aquest usdefruit de la meitat de l\u2019haver hereditari. Pensem en el cas que d\u2019un c\u00f2njuge que tengui sols un pis en propietat al 100% i dos fills del primer matrimoni. Els fillastres haurien de compartir l\u2019\u00fas del pis amb la madrastra.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ha fet que moltes parelles hagin decidit no formalitzar la seva relaci\u00f3 amb la p\u00e8rdua dels beneficis fiscals i de pensions que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n\n\n\n

Ara amb aquesta reforma les persones divorciades, separades, viudes i amb nul.litat matrimonial podrien optar per casar-se i atorgar un pacte de definici\u00f3 renunciant als futurs drets hereditaris i aix\u00ed evitar aquests possibles agres conflictes entre familiars.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 de motius explicita aquesta ra\u00f3 per a la reforma:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl nombre de parelles que passen a segones o terceres relacions \u00e9s major que en temps passats, com tamb\u00e9 les noves fam\u00edlies reconstitu\u00efdes i tamb\u00e9 el fet de contreure matrimoni a una edat en que, probablement, ja no es trendr\u00e0 descend\u00e8ncia i que un o ambd\u00f3s c\u00f2njuges en tenen de relacions anteriors o no. Per aquests fets usuals a la nostra societat, s\u2019ha ent\u00e8s que aquesta instituci\u00f3 dona la possibilitat d\u2019organitzar, en vida la situaci\u00f3 de l\u2019altre membre de la parella, permetent el pagament anticipat de la lleg\u00edtima que li correspondr\u00e0 en la successi\u00f3 del seu consort, que \u00e9s l\u2019\u00fanic dret successori d\u2019origen legal exigible, i evitar futures controv\u00e8rsies.\u201d<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

III.- Objecte de la definici\u00f3<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

III.1.- La prestaci\u00f3 del donant<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La llei es refereix al seu atorgament usant la terminologia encunyada a la reforma de La Llei 8\/1990 de 28 de juny, de la Compilaci\u00f3:  \u201cen contemplaci\u00f3 d\u2019una donaci\u00f3, atribuci\u00f3 o compensaci\u00f3 que rebi o hagi rebut\u201d i que ha seguit la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

La Llei 5\/1961, de 19 d\u2019abril, sobre Compilaci\u00f3 del Dret Civil de les Illes Balears usava uns termes m\u00e9s limitats \u201cdonaci\u00f3 o avantatge\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La redacci\u00f3 per tant, \u00e9s prou ampla per tal que hi cabin qualsevol tipus de bens o drets. Cal indicar que la refer\u00e8ncia que cont\u00e9 aquest article a compensaci\u00f3, s\u2019ha d\u2019entendre que no \u00e9s al terme jur\u00eddic de compensaci\u00f3 pr\u00f2piament dita.<\/p>\n\n\n\n

Hem de comentar el temps verbal emprat pel legislador (present i passat), \u201crebi o hagi rebut\u201d. Cal entendre per tant que la definici\u00f3 potser simult\u00e0nia amb l\u2019atribuci\u00f3, donaci\u00f3 o compensaci\u00f3 o que aquesta hagi estat anterior a la ren\u00fancia dels drets successoris. Aix\u00f2 no obstant si es fes una donaci\u00f3 i al cap d\u2019un temps una escriptura de ren\u00fancia de la definici\u00f3 sobre la base de la donaci\u00f3 rebuda anteriorment, tot i que \u00e9s legalment possible segons la nova redacci\u00f3 de l\u2019article 51, el fet \u00e9s que la donaci\u00f3 dif\u00edcilment podria gaudir de la conceptuaci\u00f3 de pacte successori als efectes fiscals.<\/p>\n\n\n\n

En les definicions rec\u00edproques (que probablement siguin habituals), tamb\u00e9 hi ha d\u2019haver una contraprestaci\u00f3 rec\u00edproca.<\/p>\n\n\n\n

III.2.- La prestaci\u00f3 del donatari<\/strong><\/p>\n\n\n\n

III.2.a.- Precisi\u00f3 terminol\u00f3gica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La nova llei usa els termes \u201cfuturs drets legitimaris\u201d en contraposici\u00f3 a les regulacions anteriors que es referien a la ren\u00fancia a la lleg\u00edtima, quan en puritat en el moment de l\u2019escriptura p\u00fablica de donaci\u00f3 amb definici\u00f3, encara no hi ha dret legitimari de cap casta, ja que aquests sols neixen amb la mort del causant. Per tant, estimam encertada aquesta precisi\u00f3 terminol\u00f2gica. Aix\u00f2 no obstant en una mateixa llei, la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears, s\u2019observa una disparitat terminol\u00f2gica entre l\u2019article 38 i el 50 bis; seria desitjable que en el futur s\u2019homogeniz\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

III.2.B.- Una \u00fanica definici\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La nova llei sols permet una definici\u00f3, la referida a la ren\u00fancia als futurs drets legitimaris. No ent\u00e9n possible la ren\u00fancia a altres drets successoris.<\/p>\n\n\n\n

III.2.B.i.- Antecedents legislatius<\/strong><\/p>\n\n\n\n

1.- La Llei 5\/1961, de 19 d\u2019abril, sobre Compilaci\u00f3 del Dret Civil de les Illes Balears s\u2019expressava en aquests termes en el seu article 50:<\/p>\n\n\n\n

\u201cPor la definici\u00f3n, los hijos e hijas emancipados pueden renunciar y dar finiquito a las leg\u00edtimas y dem\u00e1s derechos en la sucesi\u00f3n de sus padres en contemplaci\u00f3n a alguna donaci\u00f3n o ventaja que \u00e9stos les hicieren en vida\u201d.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

2.- La Llei 8\/1990 de 28 de juny es produeix un canvi d\u2019una conjunci\u00f3 \u201ci\u201d per \u201co\u201d (\u201cleg\u00edtimas y dem\u00e1s derechos en la sucesi\u00f3n\u201d per \u201cdrets successoris o \u00fanicament a la lleg\u00edtima\u201d):<\/p>\n\n\n\n

\u201cPel pacte successori conegut per definici\u00f3, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o \u00fanicament a la lleg\u00edtima que, en el moment oport\u00fa, els pugui correspondre en la successi\u00f3 dels seus ascendents, de ve\u00efnatge mallorqu\u00ed, en contemplaci\u00f3 que rebin o hagin rebut anteriorment d\u2019aquests.\u201d<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta modificaci\u00f3 d\u2019una \u201ci\u201d per una \u201co\u201d don\u00e0 lloc a interpretar la possibilitat d\u2019atorgar dos pactes de definici\u00f3, un limitat a la lleg\u00edtima i un altre a la resta de drets successoris.<\/p>\n\n\n\n

3.- En el projecte de la Llei 7\/2017 de 3 d\u2019agost per la qual es modific\u00e0 la Compilaci\u00f3 de Dret civil de les Illes Balears (BOIB n\u00fam. 96, de 5 d\u2019agost de 2017), es recollia:<\/p>\n\n\n\n

Article vint-i-un\u00e8<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

S\u2019afegeix un par\u00e0graf al final de l\u2019article 50 del Text ref\u00f3s de la Compilaci\u00f3 de dret civil de les Illes Balears, aprovat per Decret Legislatiu 79\/1990, de 6 de setembre, par\u00e0graf que t\u00e9 la redacci\u00f3 seg\u00fcent:<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Els c\u00f2njuges tamb\u00e9 podran atorgar el pacte de definici\u00f3 regulat en els par\u00e0grafs anteriors, per mitj\u00e0 del qual qualsevol d\u2019ells o ambd\u00f3s renunc\u00ef\u00efn als drets successoris o \u00fanicament a la lleg\u00edtima que, al seu dia, es pugui correspondre en la successi\u00f3 del seu consort de ve\u00efnatge civil mallorqu\u00ed.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquest article finalment caigu\u00e9 i no fou aprovat pel Parlament de les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

4.- Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears es regula a l\u2019article 38:<\/p>\n\n\n\n

Pel pacte successori de definici<\/em>\u00f3, els descendents legitimaris poden pactar la ren<\/em>\u00fa<\/em>ncia a la lleg<\/em>\u00ed<\/em>tima o per m<\/em>\u00e9<\/em>s de la lleg<\/em>\u00ed<\/em>tima, en la successi<\/em>\u00f3<\/em> dels seus ascendents, en consideraci<\/em>\u00f3<\/em> a alguna donaci\u00f3<\/em>, atribuci<\/em>\u00f3<\/em> o compensaci<\/em>\u00f3<\/em> que d<\/em>\u2019<\/em>aquests, o del seu hereu contractual o d<\/em>\u2019<\/em>altres ascendents, rebin o hagin rebut amb anterioritat.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

En aquesta norma el legislador es refereix al pacte per tots els drets successoris com al pacte de ren\u00fancia \u201cper m\u00e9s de la lleg\u00edtima\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La nova llei per contra sols es refereix als \u201cfuturs drets hereditaris\u201d<\/p>\n\n\n\n

Qualsevol dels c\u00f2njuges, o tots dos podran atorgar el pacte successori de definici\u00f3 dels futurs drets legitimaris que poguessin correspondre\u2019ls en la successi\u00f3 del seu consort, en contemplaci\u00f3 d\u2019una donaci\u00f3, atribuci\u00f3 o compensaci\u00f3 que rebi o hagi rebut de l\u2019altre, al seu content, amb anterioritat.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Observam per tant que el legislador s\u2019aparta del que ha estat una constant des de la reforma de 1990 (incl\u00f2s el projecte de llei 7\/2017 que introdu\u00efa per primera vegada la definici\u00f3 del c\u00f2njuge viudo), la possibilitat de renunciar als futurs drets legitimaris o a tots els altres drets successoris.<\/p>\n\n\n\n

El legislador ho explica en l\u2019exposici\u00f3 de motius:<\/p>\n\n\n\n

Per aquests fets usuals a la nostra societat, s’ha ent\u00e8s que aquesta instituci\u00f3 dona la possibilitat d’organitzar, en vida la situaci\u00f3 de l’altre membre de la parella, permetent el pagament anticipat de la lleg\u00edtima que li correspondr\u00e0 en la successi\u00f3 del seu consort, que \u00e9s l’\u00fanic dret successori d’origen legal exigible, i evitar futures controv\u00e8rsies.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

…l’article 50 bis determina el concepte de definici\u00f3 de lleg\u00edtima entre c\u00f2njuges, ja que no es regula la definici\u00f3 per m\u00e9s de la leg\u00edtima, que no \u00e9s un dret legalment degut; els drets successoris voluntaris sempre es conserven perqu\u00e8 regeix el principi de la llibertat de testar.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una opci\u00f3 del legislador, aix\u00f2 no obstant el cert \u00e9s que el dret civil de les Illes Balears contempla altres drets successoris que eventualment podrien correspondre al c\u00f2njuge en el sup\u00f2sit que fos institu\u00eft hereu. Aix\u00ed cal esmentar<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Quarta trebel.li\u00e0nica (art. 29 de la Compilaci\u00f3)<\/li>\n\n\n\n
  • Quarta falc\u00eddia (art. 38 Compilaci\u00f3)<\/li>\n\n\n\n
  • El dret a sol.licitar la rescissi\u00f3 de les disposicions de bens presents realitzades pel donant universal en perjudici del seu dret (art. 15)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

    Entenem que des del punt de vista te\u00f2ric el legislador hagu\u00e9s pogut optar per tamb\u00e9 permetre una definici\u00f3 ampla o per m\u00e9s de la lleg\u00edtima. Ara b\u00e9, el cert \u00e9s que com veurem la definici\u00f3 del c\u00f2njuge pot implicar derivades complexes en el sup\u00f2sit d\u2019inefic\u00e0cia sobrevinguda i potser s\u2019ha volgut no introdu\u00eft m\u00e9s complexitat amb un segon pacte de definici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    En qualsevol cas sols \u00e9s possible una \u00fanica definici\u00f3 del c\u00f2njuge.<\/p>\n\n\n\n

    IV.- Inefic\u00e0cia sobrevenguda<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

    IV.1.- Causes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    A l\u2019article 50 ter, el legislador estima com a causes d\u2019inefic\u00e0cia sobrevinguda, la premori\u00e8ncia del c\u00f2njuge que ha definit, la nul\u00b7litat matrimonial si el c\u00f2njuge que ha definit ha estat declarat de mala fe, el divorci i la separaci\u00f3 legal, d\u2019acord amb l\u2019article 45.1 i 2 de la Compilaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Aix\u00f2 no obstant hem de senyalar que l\u2019article 45.1 contempla un sup\u00f2sit que no ha estat recollit expressament per l\u2019article 50 ter, el sup\u00f2sit del c\u00f2njuge que tot i no est\u00e0 divorciat ni separat legalment, ha iniciat els tr\u00e0mits regulats a tal efecte en la legislaci\u00f3 civil de l\u2019Estat, el qual tamb\u00e9 perd el dret a ser considerat legitimari. Sembla que \u00e9s una imprecisi\u00f3 o descuit legislatiu ja que sin\u00f3 no s\u2019ent\u00e9n la refer\u00e8ncia \u201cd\u2019acord amb l\u2019article 45.1 i 2 de la Compilaci\u00f3\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    No contempla com a causa d\u2019inefic\u00e0cia sobrevinguda la separaci\u00f3 de fet.<\/p>\n\n\n\n

    Tamb\u00e9 \u00e9s causa de inefic\u00e0cia sobrevinguda la cancel\u00b7laci\u00f3 de la inscripci\u00f3 com a parella estable (article 50 sexies).<\/p>\n\n\n\n

    Notam que a la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears, el divorci, la separaci\u00f3 i la nul\u00b7litat del matrimoni si el donatari ha actuat de mala fe, \u00e9s conceptuat com a causa espec\u00edfica de revocaci\u00f3 (art. 30), de la donaci\u00f3 universal no com a causa sobrevinguda d\u2019inefic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

    IV.2.- Efectes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Els efectes seran la inefic\u00e0cia sobrevinguda del pacte de definici\u00f3 i per tant el naixement del dret del c\u00f2njuge que ha fet l\u2019atribuci\u00f3 patrimonial a exercir l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3 d\u2019aquesta atribuci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019efecte de l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3 de l\u2019atribuci\u00f3 patrimonial determinar\u00e0 la recuperaci\u00f3 d\u2019aquesta, tramesa pel c\u00f2njuge atribuent, que es conservi en el patrimoni del c\u00f2njuge atributari, o de la contraprestaci\u00f3 si l\u2019ha disposada a t\u00edtol oner\u00f3s o del valor dels b\u00e9ns que hagi disposat per t\u00edtol gratu\u00eft.<\/p>\n\n\n\n

    Observam aqu\u00ed en relaci\u00f3 a la regulaci\u00f3 prevista a la Llei 8\/2022 de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears, dues rellevants novetats:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    1. En la definici\u00f3 de descendents, si el donatari ha disposat a t\u00edtol oner\u00f3s, el donant no pot reclamar res. En la definici\u00f3 del c\u00f2njuge el donant pot reclamar la contraprestaci\u00f3.<\/li>\n\n\n\n
    2. En la definici\u00f3 de descendents en cas que el donatari hagi disposat dels bens a t\u00edtol gratu\u00eft, el donant els pots recuperar (del donatari del donatari). En la definici\u00f3 del c\u00f2njuge el donant por reclamar el valor dels bens per\u00f2 no pot reclamar la seva restituci\u00f3 al donatari del donatari.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

      Se\u2019ns planteja el dubte aqu\u00ed sobre el moment en que s\u2019han de valorar els bens disposats a t\u00edtol gratu\u00eft: en el moment de la donaci\u00f3, en el moment de la inefic\u00e0cia sobrevinguda, o en el moment de l\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3. Les difer\u00e8ncies de la valoraci\u00f3 poden ser rellevants. La llei no ho especifica, el Codi Civil estableix al seu article 645.3 que s\u2019ha d\u2019estar al moment de la donaci\u00f3, a l\u2019igual que el Codi Civil de Catalunya (art. 531-15.5). Haurem d\u2019estar per tant a l\u2019article 1.3.5 de la Compilaci\u00f3 del Dret Civil de les Illes Balears i considerar d\u2019aplicaci\u00f3 suplet\u00f2ria l\u2019article 545.3 del Codi Civil.<\/p>\n\n\n\n

      No haur\u00e0 de retornar els fruits obtinguts abans de la interposici\u00f3 de la demanda de restituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

      Tampoc afectar\u00e0 a les c\u00e0rregues que el c\u00f2njuge atributari hagi constitu\u00eft sobre aquests b\u00e9ns amb anterioritat a l\u2019anotaci\u00f3 preventiva de la demanda en el Registre de la Propietat, per\u00f2 s\u00ed a les constitu\u00efdes despr\u00e9s de la dita anotaci\u00f3 preventiva com a causa de revocaci\u00f3 i termini diferent.<\/p>\n\n\n\n

      Hem de notar aqu\u00ed la previsible conflictivitat que es podr\u00e0 derivar en aquesta mat\u00e8ria. Quan es produeix una crisi matrimonial, moltes vegades deriva en un conflicte judicial. En aquest context es previsible l\u2019exercici d\u2019aquesta acci\u00f3 de restituci\u00f3, la qual pot acabar generant situacions realment complexes. Imaginem una donaci\u00f3 entre c\u00f2njuges amb definici\u00f3 d\u2019un b\u00e9 immoble: el marit don\u00e0 una casa a la seva dona, durant el matrimoni l\u2019esposa donat\u00e0ria ven l\u2019immoble i disposa dels doblers rebuts. Es produeix la crisi matrimonial, divorci i el marit reclama la contraprestaci\u00f3 que ja no existeix en el patrimoni de la donat\u00e0ria…<\/p>\n\n\n\n

      La premori\u00e8ncia tamb\u00e9 ens genera inc\u00f2gnites. Indicar que en la definici\u00f3 del c\u00f2njuge la inefic\u00e0cia es dona tant si el renunciant t\u00e9 descend\u00e8ncia com si no en t\u00e9, a difer\u00e8ncia de la definici\u00f3 de descendents de l\u2019article 41 de la Llei 8\/2022. Ser\u00e0 necessari advertir d\u2019aquest punt als futurs donataris en la definici\u00f3 de c\u00f2njuge, especialment si tenen fills de la seva anterior relaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

      Per altra banda en cas de premori\u00e8ncia, els hereus del premort es situaran en la posici\u00f3 del causant (donatari aqu\u00ed), succeint-lo en tots els seus drets i obligacions. Per\u00f2 podria ser que el donatari hagu\u00e9s llegat o donat a la vegada aquests bens a qui no ha d\u2019esser el seu hereu. Contra qui ha de reclamar el c\u00f2njuge donant?, al renunciant no que ja no viu, contra els hereus que no han rebut aquests bens o contra el que han rebut aquests bens?<\/p>\n\n\n\n

      Per \u00faltim comentar que en cas de nul.litat si el c\u00f2njuge ha estat declarat de mala fe, separaci\u00f3 legal i divorci la llei decreta la inefic\u00e0cia sobrevinguda del pacte de definici\u00f3 que dona dret a exercir l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3 de l\u2019atribuci\u00f3 patrimonial. Aix\u00f2 no obstant \u00e9s sols un dret, per tant \u00e9s ben possible que el c\u00f2njuge donant opti per no voler recuperar l\u2019atribuci\u00f3 patrimonial, la donaci\u00f3. Aleshores ens hem de demanar com restaria considerada aquesta donaci\u00f3, una donaci\u00f3 entre estranys?, es podrien revertir les deduccions fiscals que ha gaudit el donant i el donatari en el pacte de definici\u00f3 que ha esdevingut inefica\u00e7?<\/p>\n\n\n\n

      IV.3.- Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      El termini \u00e9s d\u2019un any a contar des de la premori\u00e8ncia, la sent\u00e8ncia ferma de nul.litat matrimonial o l\u2019escriptura p\u00fablica o sent\u00e8ncia ferma de separaci\u00f3 o divorci, termini que coincideix amb el que s\u2019estableix a la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears en la regulaci\u00f3 dels sup\u00f2sits de revocaci\u00f3 de la donaci\u00f3 universal per nul.litat si el donatari ha actuat de mala fe, separaci\u00f3 legal o divorci matrimonial (art. 31).<\/p>\n\n\n\n

      A difer\u00e8ncia de la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears, no contempla la possibilitat de l\u2019exercici notarial de l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3 (revocaci\u00f3 en la Llei 8\/2022).<\/p>\n\n\n\n

      Tampoc contempla la possibilitat del mutu dissentiment consignat en escriptura p\u00fablica que s\u00ed est\u00e0 previst per les definicions de descendents. Probablement hagu\u00e9s estat aconsellable introduir aquesta possibilitat en aquest \u00e0mbit del dret de fam\u00edlia. Pensem en el sup\u00f2sit d\u2019un divorci o separaci\u00f3 legal de mutu acord (que fins i tot podria ser notarial en alguns casos), en el cas que es volgu\u00e9s de forma consensuada retornar la donaci\u00f3, en el meu entendre ser\u00e0 necessari efectuar un procediment de negociaci\u00f3 (MASC) de la Llei Org\u00e0nica 1\/2025 de 2 de gener, de mesures en mat\u00e8ria d\u2019efici\u00e8ncia del servei p\u00fablic de Just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

      IV.4.- Legitimaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La legitimaci\u00f3 activa sols la t\u00e9 el c\u00f2njuge, per tant no es transmet als hereus, llevat que mori una vegada iniciat el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

      V.- Revocaci\u00f3<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      V.1.- Causes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      S\u00f3n causes de revocaci\u00f3, els sup\u00f2sits en qu\u00e8 el c\u00f2njuge que ha definit incorre en qualsevol de les causes de desheretament dels apartats a), b), e), f), g) i h) de l\u2019article 7 bis de la Compilaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

        \n
      1. Els condemnats en judici penal per sent\u00e8ncia ferma per a ver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu c\u00f2njuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. <\/li>\n\n\n\n
      2. Els condemnats en judici penal per sent\u00e8ncia ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l\u2019of\u00e8s \u00e9s el causant, el seu c\u00f2njuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. <\/li>\n\n\n\n
      3. ..<\/li>\n\n\n\n
      4. Els condemnats per sent\u00e8ncia ferma a pena greu per delictes contra els deures familiars en la successi\u00f3 de la persona agreujada. <\/li>\n\n\n\n
      5. Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si \u00e9s condemnat per denuncia falsa. <\/li>\n\n\n\n
      6. Els que hagin indu\u00eft o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions success\u00f2ries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les. <\/li>\n\n\n\n
      7. Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposici\u00f3 mortis causa atorgada pel causant. <\/li>\n\n\n\n
      8. En la successi\u00f3 de les persones amb discapacitat, els que no hagin prestat les atencions degudes en concepte d\u2019aliments. <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

        V.2.- Efectes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        L\u2019efecte de la revocaci\u00f3 de la definici\u00f3 determinar\u00e0 la recuperaci\u00f3 de l\u2019atribuci\u00f3 patrimonial tramesa pel c\u00f2njuge atribuent que es conservi en el patrimoni del c\u00f2njuge atributari o la contraprestaci\u00f3 si ha disposat els b\u00e9ns a t\u00edtol oner\u00f3s, o del seu valor si els ha disposats per t\u00edtol gratu\u00eft.<\/p>\n\n\n\n

        Aqu\u00ed hem de repetir les consideracions efectuades ut supra<\/em> sobre les difer\u00e8ncies entre la definici\u00f3 de descendents i la del c\u00f2njuge:<\/p>\n\n\n\n

          \n
        1. En la definici\u00f3 de descendents, si el donatari ha disposat a t\u00edtol oner\u00f3s, el donant no pot reclamar res. En la definici\u00f3 del c\u00f2njuge el donant pot reclamar la contraprestaci\u00f3.\n
            \n
          1. En la definici\u00f3 de descendents en cas que el donatari hagi disposat dels bens a t\u00edtol gratu\u00eft, el donant els pots recuperar (del donatari del donatari). En la definici\u00f3 del c\u00f2njuge el donant por reclamar el valor dels bens per\u00f2 no pot reclamar la seva restituci\u00f3 al donatari del donatari.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

            I sobre el moment de la valoraci\u00f3 dels bens disposats a t\u00edtol gratu\u00eft ens remetem al comentat anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

            No haur\u00e0 de retornar els fruits obtinguts abans de la interposici\u00f3 de la demanda de restituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

            Tampoc afectar\u00e0 a les c\u00e0rregues que el c\u00f2njuge atributari hagi constitu\u00eft sobre aquests b\u00e9ns amb anterioritat a l\u2019anotaci\u00f3 preventiva de la demanda en el Registre de la Propietat, per\u00f2 s\u00ed a les constitu\u00efdes despr\u00e9s de la dita anotaci\u00f3 preventiva com a causa de revocaci\u00f3 i termini diferent<\/p>\n\n\n\n

            V.3.- Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

            Nom\u00e9s l\u2019altre c\u00f2njuge pot exercir l\u2019acci\u00f3 de revocaci\u00f3 (llevat que mori durant el proc\u00e9s de revocaci\u00f3, cas en que poden continuar els seus hereus), la qual cosa sembla encertada per evitar reclamacions dels hereus del donant contra la seva madrastra o padastre, quan el c\u00f2njuge donant no ho ha volgut fer en vida.<\/p>\n\n\n\n

            Observam dues difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 a l\u2019actual regulaci\u00f3 de la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 paccionada o contractual de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

              \n
            1. No contempla la possibilitat de l\u2019exercici notarial de l\u2019acci\u00f3 de restituci\u00f3 (revocaci\u00f3 en la Llei 8\/2022).<\/li>\n\n\n\n
            2. El termini pel seu exercici s\u00f3n de 5 anys. Per contra el termini en cas de revocaci\u00f3 d\u2019una definici\u00f3 de descendents \u00e9s de 1 any que coincideix amb el previst a l\u2019article 7 bis de la Compilaci\u00f3 per les causes d\u2019indignitat per succeir. Al meu parer 5 anys s\u00f3n molts ja que introdueixen una important inseguretat jur\u00eddica en el tr\u00e0fic econ\u00f2mic. En tot cas no s\u2019acaba d\u2019entendre que en una mateixa llei hi hagi aquesta disparitat de terminis per sup\u00f2sits amb una mateixa ra\u00f3 jur\u00eddica. Hauria estat desitjable que el legislador hagu\u00e9s unificat aquest termini en un sentit o en un altre.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

              V.4.- Legitimaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

              En relaci\u00f3 a la legitimaci\u00f3 activa aqu\u00ed tamb\u00e9 sols la t\u00e9 el c\u00f2njuge, si b\u00e9 la llei contempla dues excepcions:<\/p>\n\n\n\n

                \n
              1. Quan mori durant el proc\u00e9s de revocaci\u00f3, cas en qu\u00e8 poden continuar els seus hereus.\n
                  \n
                1. Quan la causa de desheretament sigui haver atemptat contra la vida del c\u00f2njuge atribuent i el resultat de dit atemptat sia la seva mort de tal forma que no hagu\u00e9s pogut exercir l\u2019acci\u00f3. En aquest cas, els seus hereus podran exercir l\u2019acci\u00f3 de revocaci\u00f3 del pacte de definici\u00f3 dins l\u2019any seg\u00fcent a la fermesa de la sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

                  V.-. Efectes de la definici\u00f3 entre c\u00f2njuges<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                  Els efectes s\u00f3n els mateixos que en la definici\u00f3 de descendents.<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                  1. el c\u00f2njuge donatari que ha definit, no podr\u00e0 interposar l\u2019acci\u00f3 de suplement de leg\u00edtima\n
                      \n
                    1. qualsevol disposici\u00f3 sobre la lleg\u00edtima a favor del c\u00f2njuge que ha definit els seus futurs drets legitimaris, ordenada per l\u2019altre c\u00f2njuge en testament, en donaci\u00f3 universal de b\u00e9ns presents i futurs o en codicil, tant anteriors com posteriors a la definici\u00f3 restaran sense efectes.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

                       Si mor intestat, el c\u00f2njuge que ha definit no tendr\u00e0 els drets que li concedeix l\u2019article 45 de la Compilaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed podr\u00e0 ser hereu intestat.<\/p>\n\n\n\n

                      VI.- Definici\u00f3 del c\u00f2njuge i altres pactes successoris<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                      D\u2019acord amb l\u2019article 15.5 de la Llei 8\/2022 \u00e9s perfectament possible atorgar un pacte de donaci\u00f3 universal a favor del c\u00f2njuge o d\u2019un tercer i amb posterioritat atorgar un pacte de definici\u00f3 amb el c\u00f2njuge.<\/p>\n\n\n\n

                      No hi veim problema a que el donant atorgui un pacte de definici\u00f3 amb els seus descendents i un altre amb el c\u00f2njuge que poden ser simultanis o no.<\/p>\n\n\n\n

                      VII.- Aplicaci\u00f3 de les disposicions generals del t\u00edtol primer de la Llei 8\/2022.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                      Essent que el nou Cap\u00edtol IV est\u00e0 incl\u00f2s dins el t\u00edtol primer de la Llei 8\/2022, ser\u00e0 d\u2019aplicaci\u00f3 el cap\u00edtol I de les disposicions generals (articles 5 a 10).<\/p>\n\n\n\n

                      Per tant, tendran els mateixos requisits de capacitat que la resta de pactes successoris de Menorca i Mallorca (art. 7).<\/p>\n\n\n\n

                      Un comentari ens mereix el requisit de la forma que l\u2019article 7 exigeix que es formalitzin en escriptura p\u00fablica per a la seva validesa. Observam que en l\u2019article 25.4 de la nova Llei del R\u00e8gim Econ\u00f2mic Patrimonial del Matrimoni s\u2019introdueix la possibilitat de celebrar un pacte de definici\u00f3 entre c\u00f2njuges en capitulacions matrimonials, constant el matrimoni:<\/p>\n\n\n\n

                      4. Tamb\u00e9 hi poden incloure la donaci\u00f3 universal de b\u00e9ns presents i futurs entre els futurs contraents o entre els c\u00f2njuges; o aquest mateix pacte successori i d\u2019altres per ra\u00f3 del matrimoni, atorgats amb terceres persones, d\u2019acord amb els requisits establerts a la llei de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      En cap\u00edtols matrimonials atorgats constant matrimoni, els c\u00f2njuges podran atorgar-se un o l\u2019altre o tots dos pacte de definici\u00f3, d\u2019acord amb el cap\u00edtol IV del t\u00edtol II de la Llei 8\/2022, d\u201911 de novembre, de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Per altra banda tamb\u00e9 seran d\u2019aplicaci\u00f3 les normes d\u2019interpretaci\u00f3 i integraci\u00f3 (art. 9 i 10).<\/p>\n\n\n\n

                      Comentar que la disposici\u00f3 final primera de la Llei de R\u00e8gim Econ\u00f2mic Patrimonial del Matrimoni estableix:<\/p>\n\n\n\n

                      Disposici\u00f3 final primera. Modificaci\u00f3 de la Llei 8\/2022, de 11 de novembre, de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears..<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Es modifica la Llei 8\/2022, d\u201911 de novembre, de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears en els seg\u00fcents termes:<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      U. Es modifica la r\u00fabrica del Cap\u00edtol III del T\u00edtol II, amb el seg\u00fcent sentit:<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      On diu: Cap\u00edtol III. La definici\u00f3.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Dir\u00e0: Cap\u00edtol III. La definici\u00f3 entre descendents legitimaris i els seus ascendents.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Conseq\u00fcentment aquestes disposicions generals sols s\u00f3n aplicables a les definicions entre ascendents i descendents, per\u00f2 no a la del c\u00f2njuge.<\/p>\n\n\n\n

                      Aix\u00ed el nou cap\u00edtol de la llei que regula la definici\u00f3 del c\u00f2njuge no diu res sobre la computaci\u00f3 de les donacions, per la qual cosa ser\u00e0 d\u2019aplicaci\u00f3 l\u2019article 47 de la Compilaci\u00f3 de Dret Civil de les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

                      Tot i que el nou cap\u00edtol de la donaci\u00f3 entre c\u00f2njuges tampoc diu res sobre que la donaci\u00f3 ha de ser pura i simple que s\u00ed est\u00e0 contemplat a l\u2019article 39 de la Llei 8\/2022, (que abans d\u2019aquesta reforma tenia abast general per a totes les definicions, en la l\u00ednia de l\u2019anterior article 50.4 de la Compilaci\u00f3 de Dret Civil de les Illes Balears) hem d\u2019entendre que la definici\u00f3 entre c\u00f2njuges tamb\u00e9 ha d\u2019esser pura i simple.  Es tracta al meu parer, d\u2019un principi successori propi del dret civil de Menorca i Mallorca (art. 10 de la Llei 8\/2022, de 11 de novembre de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears)<\/p>\n\n\n\n

                      VIII.- Equiparaci\u00f3 a parelles estables<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                      Tamb\u00e9 ser\u00e0 possible la donaci\u00f3 en definici\u00f3 a les parelles estables en virtut de la disposici\u00f3 final primera de modificaci\u00f3 de la Llei 8\/2022, de 11 de novembre de successi\u00f3 volunt\u00e0ria paccionada o contractual de les Illes Balears:<\/p>\n\n\n\n

                      Article 50 sexies. Definici\u00f3 dels futurs drets legitimaris entre parelles estables.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Tamb\u00e9 podran pactar definici\u00f3 les parelles estables sotmeses al dret civil de les Illes Balears, amb els mateixos efectes que regula l\u2019article 50 quinquies.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      Els ser\u00e0 d\u2019aplicaci\u00f3 la causa d\u2019inefic\u00e0cia sobrevinguda per premori\u00e8ncia de la parella de l\u2019article 50 ter i els seus efectes; com tamb\u00e9 si existeix cancel\u00b7laci\u00f3 de la seva inscripci\u00f3 com parella estable en el registre corresponent, tret que sia per contreure matrimoni. Tamb\u00e9 seran d\u2019aplicaci\u00f3 els sup\u00f2sits de revocaci\u00f3 i els seus efectes de l\u2019article 50 quater.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

                      <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                      La nova regulaci\u00f3 introdueix per primera vegada la possibilitat d\u2019atorgar un pacte de definici\u00f3 entre c\u00f2njuges a Mallorca i Menorca. Aquesta figura permet anticipar determinats efectes successoris, especialment la ren\u00fancia als futurs drets legitimaris, i pot tenir una rellev\u00e0ncia especial en la planificaci\u00f3 patrimonial i en les fam\u00edlies reconstitu\u00efdes<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2553,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,12],"tags":[],"class_list":["post-2551","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pactos-sucesorios","category-testamentos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2551"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2569,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2551\/revisions\/2569"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2553"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hereditaslegal.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}