Parelles de Fet
La disposició final segona de la Llei del Règim Econòmic Patrimonial del Matrimoni aprovat pel Parlament de les Illes Balears el 27 d’octubre de 2026, ha modificat la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables. En concret el seu apartat dos estableix:
Dos. S’addiciona a l’esmentada llei un article 1 bis amb la següent redacció:
“Article 1 bis. Ampliació de l’àmbit d’aplicació
Si les parts no han previst una altra cosa, aquesta llei serà d’aplicació supletòria als qui complint els requisits de capacitat i personals exigits per el seu article 2, hagin conviscut un mínim de 10 anys, tenguin descendència comuna i puguin demostrar l’actual convivència.”
I.- Debat sobre el respecte a la llibertat personal i el caràcter opcional de l’aplicabilitat de la Llei de Parelles Estables
Sens dubta som davant una gran novetat. Avui en dia la percepció és que són minoria les parelles joves que contreuen matrimoni i menys encara les que es registren com a parelles estables (amb els mateixos drets i obligacions que els matrimonis). El legislador parteix de la premissa que la raó per la qual no es registren és per desconeixement dels seus efectes; així en l’exposició de motius s’indica:
“…donat que hi ha moltes parelles convivencials que no es constitueixen al Registre de Parelles Estables de la CAIB per desconeixement dels seus efectes;…”
Sense negar que segurament hi ha moltes parelles que no es registren per aquesta raó, el cert és també n’hi ha que conscientment i lliurement han decidit ni casar-se ni registrar-se com a una opció personal de vida o perquè un dels dos o tots dos encara estan casats.
El cert és que sobre aquest punt hi ha un debat social i jurídic viu, ja que no són poques les veus que opinen que si una parella ha decidit lliurement no casar-se ni registrar-se, l’estat no hauria d’entrar dins aquest àmbit privat del ciutadà i respectar la seva llibertat personal. Segurament a causa d’aquestes consideracions, l’article estableix que això sols té lloc “si les parts no han previst una altra cosa”. Per tant, es pot optar per la no aplicació la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de Parelles Estables. No obstant la llei no regula la forma (si és necessari o no document públic). Per altra banda atenint-nos a la redacció que usa el plural (“Si les parts no han previst…”) s’ha d’entendre que és necessari la concurrència de la voluntat de les dues persones que integren la parella per tal que no li sigui d’aplicació l’esmentada llei; això suposa una protecció addicional pot vers la part més feble d’una parella que tot i conviure durant 10 anys i tenir descendència comuna, pugui estar en una situació de subjugació o dependència econòmica de l’altre membre de la parella.
En qualsevol cas el legislador ha optat per regular aquesta realitat “Es un reconeixement de la possessió d’estat” segons es manifesta a l’exposició de motius. La llei pot optar per no regular aquestes situacions amb el risc que l’àmbit de la seva aplicabilitat resti reduïda a una minoria social, és a dir es legislaria no per la majoria sinó per una part petita de la societat.
II.- Requisits
No a tota parella convivent li atorga la llei el reconeixement d’estat de possessió. L’exposició de motius esmenta “requisits de forta estabilitat” i són quatre:
1.- Complir els requisits de capacitat i personals exigits a l’article 2 de la Llei de Parelles Estables
Artículo 2. Capacidad y requisitos personales
1. Pueden constituir pareja estable a los efectos de esta Ley los mayores de edad y los menores emancipados. No obstante, no pueden constituir pareja estable:
a) Los que estén ligados por vínculos matrimoniales.
b) Los parientes en línea recta por consanguinidad o adopción.
c) Los colaterales por consanguinidad o adopción hasta el tercer grado.
d) Los que formen pareja estable con otra persona, inscrita y formalizada debidamente.
2. Son requisitos para poderse constituir en pareja estable:
a) Tener ambas personas solicitantes vecindad administrativa en cualquier municipio de las Illes Balears.
b) Acreditar en el momento de la solicitud, mediante el empadronamiento, un mínimo de un año de convivencia ininterrumpida de los solicitantes como pareja, en un domicilio común de las Illes Balears.
Per tant no seran considerades parelles estables als efectes de la Llei 18/2001 les persones separades de fet i legalment, ja que el vincle matrimonial substiteix (sols desapareix pel divorci).
2.– Hagin conviscut un mínim de 10 anys. Aquí la llei no expressa si aquesta convivència de 10 anys ha d’esser continuada o no, la qual cosa pot donar lloc a confusions.
3.– Tenir descendència comuna. Sens dubta aquest és un requisit que crida l’atenció ja que hi ha moltes parelles que han optat per no tenir descendència o que fins i tot no en poden tenir.
4.- Poder demostrar l’actual convivència
III.- Obligacions i drets
Conseqüentment a aquestes parelles que complesquin aquests requisits, els hi serà d’aplicació la Llei 18/2001 de Parelles Estables amb totes les seves obligacions i drets. En aquest sentit aquesta llei … modificat l’apartat 5 que queda redactat de la manera següent:
“Article 5. Règim econòmic de la parella.
(…)
5. En totes les relacions patrimonials, si consta convivència, serà d’aplicació supletòria, en allò que sigui compatible, la Llei del Règim Patrimonial del Matrimoni.”
Així per exemple tendran dret a compensació pel treball per la família (art. 9), el crèdit compensatori pel treball realitzat per l’altre cònjuge (art. 42), l’any del plor (art. 18). També necessitaran el consentiment de la parella no propietària per disposar del domicili familiar (art. 15), la qual cosa obligaria al notari autoritzant a efectuar una tasca de comprovació del compliment dels requisits (certificat d’empadronament, llibre de família…).
La possible definició aquí ens planteja dubtes civils i fiscals. Civils ja que la de la disposició final primera de modificació de la Llei 8/2022, de 11 de novembre de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears, al seu article 50 sexies estableix que es possible la definició de les “parelles estables” sotmeses al dret civil de les Illes Balears.
Article 50 sexies. Definició dels futurs drets legitimaris entre parelles estables.
També podran pactar definició les parelles estables sotmeses al dret civil de les Illes Balears, amb els mateixos efectes que regula l’article 50 quinquies.
Els serà d’aplicació la causa d’ineficàcia sobrevinguda per premoriència de la parella de l’article 50 ter i els seus efectes; com també si existeix cancel·lació de la seva inscripció com parella estable en el registre corresponent, tret que sia per contreure matrimoni. També seran d’aplicació els supòsits de revocació i els seus efectes de l’article 50 quater.
Això no obstant l’article 1 bis no parla en cap moment de “parella estable”. La interpretació més plausible és que tot i que el legislador no usa el terme literal de “parella estable” està considerant a les parelles de fet que complesquin els requisits de convivència, descendència comuna, requisits de capacitat i persona de l’article 2 (inexistència de vincles matrimonials)… com a parelles estables. Això no obstant i per seguretat jurídica, aquelles parelles de fet que vulguin atorgar un pacte de definició entre cònjuges seria aconsellable que es registrassin i així evitar qualsevol incertesa.
Per altra banda també cal considerar la vessant fiscal, ja que amb el text literal del Decret Legislatiu 1/2014, de 6 de juny pel que s’aprova el Text Refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’estat, es requereix a les parelles estables, la inscripció registral, la qual cosa no es dona en aquest supòsit del nou article 1 bis:
Article 60. Tractament fiscal de les parelles estables
1. El règim jurídic aplicable als cònjuges en virtut d’aquest capítol en relació amb les reduccions estatals i autonòmiques, les quanties i els coeficients de patrimoni preexistent corresponents a cada grup de classificació i les bonificacions i les deduccions autonòmiques en l’impost sobre successions i donacions, s’ha de fer extensiu als membres de les parelles estables, que regula la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, sempre que els convivents verifiquin tots els requisits i les formalitats a què es refereix l’article 1.2 d’aquesta llei, inclosa la inscripció en el Registre de parelles estables de les Illes Balears o en qualsevol registre públic anàleg d’altres administracions públiques d’estats membres de la Unió Europea, d’estats integrants de l’Espai Econòmic Europeu o, en general, d’altres estats.
2. En tot cas, i de conformitat amb el que disposa l’article 13 de la Llei 18/2001, el convivent que sobrevisqui al membre de la parella premort té els mateixos drets i les mateixes obligacions que els que la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears preveu per al cònjuge vidu, tant en la successió testada com en la intestada.
