1.- Un dret civil de les Illes Balears?
Espanya és un Estat plurilegislatiu civil, és a dir, compta amb diversos ordenaments jurídics civils, un dels quals és el de les Illes Balears (que, alhora, també és plural, atenent la seva realitat geogràfica d’arxipèlag).
Efectivament, a l’Estat espanyol conviuen des de fa segles diversos sistemes jurídics civils (el de les Illes Balears, l’aragonès, el català, el basc, el navarrès, el gallec i el contingut al Codi civil de base castellana). Regeix el principi de paritat i igualtat entre aquests drets, sense que hi hagi jerarquia entre ells.
2.- Què és el dret civil de les Illes Balears?
És la llei en matèria civil que s’ha anat configurant al llarg de segles d’història de les Illes Balears i que ha perdurat fins als nostres dies. Aquest dret ha estat recollit i reformat per lleis aprovades pel Parlament de les Illes Balears, que són aplicables en el territori de la comunitat autònoma.
Actualment regula les àrees rellevants de la vida privada. Així, hi ha una àmplia regulació sobre el dret successori, la llei relativa al règim patrimonial matrimonial i fins i tot els drets patrimonials.
3.- Què fa aquesta llei successora pactada?
La nostra comunitat autònoma té competències reconegudes per preservar, modificar i desenvolupar el nostre dret civil (art. 149.1.8 de la Constitució i 30.27 de l’Estatut).
La veritat és que, fins ara, l’activitat legislativa civil del Parlament de les Illes Balears ha estat molt escassa (quatre reformes de la Compilació i dues lleis civils), cosa que contrasta, i molt, amb altres comunitats autònomes amb competència en dret civil.
Doncs bé, es podria dir que aquesta llei no només conserva i modifica el dret civil de les Illes Balears, sinó que també ho desenvolupa (es passa de tretze articles a la Compilació a una llei de 80 articles).
4.- Què són els pactes successoris?
L’herència es pot transmetre per tres mitjans: per testament, per la llei (quan no hi ha testament) o per pactes successoris.
En el nostre sistema civil, a més de per testament i per llei, l’herència també es pot transmetre totalment o parcialment en vida, mitjançant diversos pactes successoris. Sens dubte, aquest és un tret molt característic del dret civil de les Illes Balears, ja que al dret del Codi Civil no només no es contempla, sinó que està expressament prohibit.
5.- Per què són útils els pactes successoris?
Hi ha moltes raons que poden impulsar a atorgar un pacte successori. Com a exemple:
- Són molts els casos en què els pares volen ajudar els seus fills a començar una nova vida i comprar un pis, o ajudar a iniciar un negoci, o pagar un deute dels fills… I és que hem de pensar que avui dia l’esperança de vida s’ha allargat considerablement i, per tant, el més probable és que quan els pares morin, els fills ja tinguin entre 50. Sembla més raonable que si han de rebre alguna ajuda per part dels pares, sigui quan inicien la vida adulta i s’independitzen, que és quan més necessiten aquest impuls.
- D’altra banda, no són pocs els casos de persones grans que ja no volen o no poden gestionar el seu patrimoni i desitgen deixar-lo a les mans dels seus descendents, més joves. No volen assumir les preocupacions dels arrendaments de pisos (desnonaments, desperfectes…), ni de l’explotació i la gestió de finques rústiques…
- Un altre supòsit en què aquestes figures tenen virtualitat pràctica és el cas que una persona pateix una malaltia greu degenerativa i sap que els propers anys perdrà el control dels seus actes i no tindrà capacitat. Aquesta persona pot decidir que potser és més raonable transmetre part del seu patrimoni als qui hauran de tenir-ne cura i evitar la necessitat de sol·licitar autorització judicial per disposar del patrimoni de la persona incapaç.
- I, finalment, si hi ha pacte sobre la successió s’eviten plets familiars per herències, aspres, llargs i costosos. No és una raó menor per atorgar un pacte successori.
6.- Per què ara hi ha un boom de pactes successoris?
Bàsicament perquè abans estaven penalitzats fiscalment. Els pactes successoris no eren considerats com a tals, sinó com a simples donacions sense caràcter successori. Probablement això és degut al fet que els pactes successoris en el dret del Codi Civil estan expressament prohibits. Així, el legislador fiscal, quant a la tributació a l’impost sobre la renda de les persones físiques, només contemplava i contempla el dret del Codi civil, ignorant en la seva regulació l’existència de la successió contractual i, per tant, sense preveure una regulació específica, tractant la successió contractual com a donacions ordinàries. D’aquesta manera, el donant havia de tributar per l’increment patrimonial originat per la donació a l’IRPF (es tributava per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de la donació, cosa que podia suposar una suma molt considerable).
Això va provocar que durant dècades el tractament tributari dels pactes successoris no fos el derivat de la seva naturalesa successòria, sinó el d’una donació i, com a tal, tenia un fort impacte fiscal, tant pel donant com pel donatari del pacte successori (especialment a l’IRPF).
La situació va canviar definitivament amb la sentència del Tribunal Suprem de 9 de març del 2016. L’administració tributària espanyola va interposar un recurs de cassació en interès de llei contra la sentència del 29 d’octubre del 2014 del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, ja que entenia que la sentència apartat (un pacte successori del dret civil de Galícia, molt similar en la seva estructura i implicacions a la definició i al final del dret civil de les Illes Balears) era una donació i, com a tal, havia de tributar a l’IRPF. Tot i això, el Tribunal Suprem va desestimar el recurs de l’Advocacia de l’Estat.
Aquesta jurisprudència es va considerar aplicable als pactes successoris balears i, a partir d’aquí, se’n va disparar l’ús. Els pactes successoris deixaven d’estar penalitzats tributàriament i eren considerats el que són: transmissions de naturalesa successòria. Finalment, la Llei 11/2021 ha recollit aquesta posició jurisprudencial.
7.- Quina necessitat hi ha d’aquesta llei?
La implosió dels pactes successoris, juntament amb l’escassa regulació legal a la Compilació i una també escassa doctrina i jurisprudència, ha provocat situacions d’inseguretat jurídica, algunes de les quals han acabat als tribunals (la revocabilitat o no de la definició, la capacitat del donatari menor d’edat…).
Calia i evident desenvolupar aquestes institucions jurídiques i adaptar-les a la societat moderna de les Balears del segle XXI, per dotar d’eines legals els operadors jurídics i les administracions (particularment, la tributària).
8.- Quins objectius té la llei?
Com hem dit, modernitzar i actualitzar el dret dels pactes successoris per una banda i, de l’altra, flexibilitzar-ne l’aplicació, obrint-se a noves possibilitats de pactes.
9.- És igual per a cada illa?
No. La realitat insular determina aquí també la realitat jurídica. El dret pitiós presenta caràcter i principis propis, en particular al dret successori.
Així, seguint l’estructura de la Compilació (hi ha tres llibres: un per a Mallorca, un per a Menorca –si bé amb dos únics articles– i un altre per a Eivissa i Formentera), la llei té un títol de caràcter general, un altre per a Mallorca i Menorca i un darrer per a Eivissa i Formentera.
Els pactes successoris dEivissa i Formentera compten ara amb una regulació pròpia i diferenciada de la de Mallorca i Menorca.
10.- Quins pactes successoris hi ha?
MALLORCA I MENORCA
- Donació universal. El donant transmet els béns i institueix hereu al donatari.
- Definició limitada a la llegítima. El donatari renuncia a la llegítima en consideració a alguna donació, atribució o compensació. Sens dubte, és el pacte més utilitzat.
- Definició àmplia. El donatari renuncia a tots els drets hereditaris (inclosa la llegítima si no s’ha renunciat abans) en consideració a alguna donació, atribució o compensació.
EIVISSA I FORMENTERA
- Pacte d’institució a títol universal. Confereixen a la persona instituïda la qualitat d’hereva i poden ser amb transmissió de béns o sense.
- Pacte d’institució a títol singular. Confereixen a la persona instituïda la qualitat de legataria contractual i poden ser amb transmissió de béns o sense. El pacte d’institució a títol singular amb transmissió de béns gaudeix de gran popularitat.
- Finament de legítima general. El donatari renuncia a la llegítima en consideració a alguna donació, atribució o compensació.
- Finament de legítima especial. El donatari renuncia a la llegítima únicament en relació amb alguns dels béns presents del causant, en consideració a alguna donació, atribució o compensació.
11.- Quines novetats principals introdueix la llei?
MALLORCA I MENORCA
DONACIÓ UNIVERSAL
1.- Novació. S’entén que, com a contracte que és la donació universal, és possible la novació. Així, la donació universal inicial es podrà ampliar amb noves donacions amb els mateixos efectes civils i fiscals.
2.- S’hi introdueix un dret de retracte. En cas de premoriència del donatari sense descendència, és possible un dret de retracte. S’estima que el donant pot voler recuperar la donació que, altrament, podria recaure en persones alienes a la família.
3.- Dret de revocació. Es regulen detalladament les diferents causes i els seus efectes.
PACTE DE DEFINICIÓ (el més popular dels pactes)
1.- El disposant pot ser una persona diferent del causant. Fins ara, el causant i qui disposava havien de ser la mateixa persona. Ara s’admet la disposició de béns per altres ascendents diferents del causant respecte del qual es defineixen els drets hereditaris.
Això obre la porta a atorgar una definició entre un avi i un nét.
Però també obre la porta (ja acceptada jurisprudencialment) al fet que un progenitor doni i el fill donatari renunciï mitjançant definició no respecte del progenitor que dóna, sinó respecte de l’altre. Aquesta possibilitat resulta de gran utilitat atès el règim econòmic matrimonial supletori de separació de béns, que dificulta la distribució igualitària entre els descendents.
2.- En cas de premoriència del donatari sense descendència serà possible un dret de retracte. Es remet a la regulació continguda a la donació universal.
3.- Dret de revocació. Amb la mateixa regulació que a la donació universal.
4.- Es regula la consideració de la col·lació de les donacions.
5.- Es canvia la regulació de la successió intestada en relació amb el pacte de definició. El descendent renunciant serà cridat a la successió intestada, encara que sigui una definició àmplia.
6.- Se suprimeix l’expressió “veïnatge civil mallorquina” que va originar confusió en la interpretació sobre si els estrangers residents podien o no atorgar pactes successoris. No era l’únic element que generava confusió, però s’ha eliminat.
7.- Se regulan las posibles combinaciones de pactos sucesorios y sus efectos entre ellos.
EIVISSA I FORMENTERA
1.- Desapareix qualsevol referència o remissió al dret de Mallorca (art. 73.3 i 77 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears).
2.- El finament de llegítima pot ser general o especial. Al general es renuncia a tota la legítima futura. En l’especial serà possible renunciar a la llegítima únicament en relació amb alguns dels béns presents del causant, la qual cosa permetrà renunciar als drets legitimaris de manera progressiva, atorgant cada cop un pagament parcial de la llegítima en el moment en què es realitza la donació.
3.- Es regula detalladament les diferents figures jurídiques dels pactes successoris pitiüsos.
12.- I per als estrangers residents, què canvia?
Se suprimeix l’expressió de veïnatge civil mallorquina de l’article 50 de la Compilació, per la confusió que n’havia generat la interpretació literal. El que es va introduir a la reforma de la Compilació de 1990 com a aclariment d’un dubte i que va crear cert estat de confusió (algunes sentències i resolucions van entendre que era un requisit), ara queda resolt per la normativa d’aplicació general, tant europea com espanyola.
Això no obstant, no era aquesta l’única argumentació que s’utilitzava per negar la facultat d’atorgar pactes successoris a estrangers residents. En efecte, com hem comentat, alguns operadors jurídics feien una lectura de l’article 36 del Reglament Europeu de Successions 650/2012 que els portava a la conclusió que als residents estrangers, en tot cas, els seria aplicable el dret del Codi Civil, i no els drets civils de la seva residència habitual (ens remetem a aquest post per a una explicació més extensa). Aquesta interpretació va ser rebutjada per la sentència del TSJIB 1/2021, de 25 de gener del 2021, i semblava que el debat estava tancat. Ara bé, convé advertir que la resolució de 20 de gener del 2022 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ha tornat a interpretar que, segons l’article 36 del Reglament Europeu de Successions, no es permet l’aplicació d’un dret diferent del Codi civil de base castellana a un estranger no resident.
13.- Quan entra en vigor?
Al cap de dos mesos de la seva publicació al BOIB.
