I.- Una innovació a una figura jurídica medieval

La disposició final primera de la Llei del Règim Econòmic Patrimonial del Matrimoni aprovat pel Parlament de les Illes Balears el 27 d’octubre de 2026, ha modificat la Llei 8/22 introduint la definició del cònjuge. S’ha de dir que aquesta reforma suposa una autèntica novetat en aquesta institució jurídica. Efectivament, la definició s’ha atorgat sempre vers a descendents (fills i nets), però mai fins ara als cònjuges. Es trenca per tant una tradició jurídica secular, però al meu entendre això no és un demèrit ans al contrari. Les institucions jurídiques s’han d’adaptar a les noves realitats i necessitats socials; el manteniment literal a la tradició jurídica no fa sinó fossilitzar en el temps unes normes que foren útils al seu moment però que fàcilment poden esdevenir obsoletes.

S’ha de senyalar que la definició del cònjuge sols s’ha introduït en el dret de Menorca i Mallorca, però no en el pitiús ja que en aquest dret el cònjuge no és legitimari. Tradicionalment es pactava en els espòlits els drets del cònjuge que sobrevivia; això no obstant la figura dels espòlits ha caigut en desús en les darreres dècades.

II.- Principals conseqüències pràctiques

II.1.- No subjecció dels guanys patrimonials del donant a l’IRPF

Amb la reforma de l’Impost de Successions i Donacions efectuada per la Llei 6/2025 de 23 de juliol de Pressuposts Generals de Balears per a 2025 es bonificaren les donacions ordinàries (sense pacte successori) a favor de familiars directes (cònjuges, fills i nets). Això ha facilitat les donacions de doblers i bens que no generen guanys patrimonials als donants. Aquestes donacions no havien d’abonar l’impost de successions i donacions (sempre que es fessin d’acord amb els condicionants de la llei).

Ara bé si la donació consistia en un bé que podria generar guanys patrimonials (immobles, accions, participacions…) si be el donatari no havia de pagar res per l’impost de donacions, al donant no li sortia gratis, ans al contrari, ja que aquests guanys patrimonials estaven subjectes a l’IRPF (entre el 19 i el 30% de la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió). Això dissuadia completament la possibilitat de fer aquest tipus de donacions.

Amb la introducció de la definició del cònjuge, serà possible fer donacions entre cònjuges de naturalesa successòria, per la qual cosa el donant no haurà de pagar aquests guanys patrimonials a l’IRPF i el donatari o bé no pagarà impost de successions i donacions si atén al valor de referència amb un màxim del 20% d’increment (en cas que no hi hagi valor de referència el valor de mercat) o bé haurà de tributar d’acord a l’Impost de Successions.

II.2.- Persones divorciades, separades, viudes i supòsits de nul·litat matrimonial

Per aquestes persones, la reforma també pot tenir una especial utilitat. És una realitat social que moltes de les persones divorciades, separades, viudes o a les que se’ls hi ha anul.lat el matrimoni (aquest supòsit és realment residual avui en dia), refan la seva vida sentimental. Ara bé, si aquestes persones han tengut descendència de la seva primera relació, moltes d’elles opten per no casar-se o registrar-se per evitar la  problemàtica de la llegítima vidual.

A Menorca i Mallorca la llegítima vidual amb concurrència amb descendents és l’usdefruit de la meitat de l’haver hereditari. Això fa que si aquesta persona viuda, separada, divorciada o amb nul.litat matrimonial decideix tornar-se a casar, en cas de defunció, els fills de la seva primera relació hauran de compartir amb la segona esposa o espòs aquest usdefruit de la meitat de l’haver hereditari. Pensem en el cas que d’un cònjuge que tengui sols un pis en propietat al 100% i dos fills del primer matrimoni. Els fillastres haurien de compartir l’ús del pis amb la madrastra.

Això ha fet que moltes parelles hagin decidit no formalitzar la seva relació amb la pèrdua dels beneficis fiscals i de pensions que això comporta.

Ara amb aquesta reforma les persones divorciades, separades, viudes i amb nul.litat matrimonial podrien optar per casar-se i atorgar un pacte de definició renunciant als futurs drets hereditaris i així evitar aquests possibles agres conflictes entre familiars.

L’exposició de motius explicita aquesta raó per a la reforma:

“El nombre de parelles que passen a segones o terceres relacions és major que en temps passats, com també les noves famílies reconstituïdes i també el fet de contreure matrimoni a una edat en que, probablement, ja no es trendrà descendència i que un o ambdós cònjuges en tenen de relacions anteriors o no. Per aquests fets usuals a la nostra societat, s’ha entès que aquesta institució dona la possibilitat d’organitzar, en vida la situació de l’altre membre de la parella, permetent el pagament anticipat de la llegítima que li correspondrà en la successió del seu consort, que és l’únic dret successori d’origen legal exigible, i evitar futures controvèrsies.”

III.- Objecte de la definició

III.1.- La prestació del donant

La llei es refereix al seu atorgament usant la terminologia encunyada a la reforma de La Llei 8/1990 de 28 de juny, de la Compilació:  “en contemplació d’una donació, atribució o compensació que rebi o hagi rebut” i que ha seguit la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears.

La Llei 5/1961, de 19 d’abril, sobre Compilació del Dret Civil de les Illes Balears usava uns termes més limitats “donació o avantatge”.

La redacció per tant, és prou ampla per tal que hi cabin qualsevol tipus de bens o drets. Cal indicar que la referència que conté aquest article a compensació, s’ha d’entendre que no és al terme jurídic de compensació pròpiament dita.

Hem de comentar el temps verbal emprat pel legislador (present i passat), “rebi o hagi rebut”. Cal entendre per tant que la definició potser simultània amb l’atribució, donació o compensació o que aquesta hagi estat anterior a la renúncia dels drets successoris. Això no obstant si es fes una donació i al cap d’un temps una escriptura de renúncia de la definició sobre la base de la donació rebuda anteriorment, tot i que és legalment possible segons la nova redacció de l’article 51, el fet és que la donació difícilment podria gaudir de la conceptuació de pacte successori als efectes fiscals.

En les definicions recíproques (que probablement siguin habituals), també hi ha d’haver una contraprestació recíproca.

III.2.- La prestació del donatari

III.2.a.- Precisió terminológica

La nova llei usa els termes “futurs drets legitimaris” en contraposició a les regulacions anteriors que es referien a la renúncia a la llegítima, quan en puritat en el moment de l’escriptura pública de donació amb definició, encara no hi ha dret legitimari de cap casta, ja que aquests sols neixen amb la mort del causant. Per tant, estimam encertada aquesta precisió terminològica. Això no obstant en una mateixa llei, la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears, s’observa una disparitat terminològica entre l’article 38 i el 50 bis; seria desitjable que en el futur s’homogenizàs.

III.2.B.- Una única definició

La nova llei sols permet una definició, la referida a la renúncia als futurs drets legitimaris. No entén possible la renúncia a altres drets successoris.

III.2.B.i.- Antecedents legislatius

1.- La Llei 5/1961, de 19 d’abril, sobre Compilació del Dret Civil de les Illes Balears s’expressava en aquests termes en el seu article 50:

“Por la definición, los hijos e hijas emancipados pueden renunciar y dar finiquito a las legítimas y demás derechos en la sucesión de sus padres en contemplación a alguna donación o ventaja que éstos les hicieren en vida”.

2.- La Llei 8/1990 de 28 de juny es produeix un canvi d’una conjunció “i” per “o” (“legítimas y demás derechos en la sucesión” per “drets successoris o únicament a la llegítima”):

“Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els pugui correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.”

Aquesta modificació d’una “i” per una “o” donà lloc a interpretar la possibilitat d’atorgar dos pactes de definició, un limitat a la llegítima i un altre a la resta de drets successoris.

3.- En el projecte de la Llei 7/2017 de 3 d’agost per la qual es modificà la Compilació de Dret civil de les Illes Balears (BOIB núm. 96, de 5 d’agost de 2017), es recollia:

Article vint-i-unè

S’afegeix un paràgraf al final de l’article 50 del Text refós de la Compilació de dret civil de les Illes Balears, aprovat per Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, paràgraf que té la redacció següent:

Els cònjuges també podran atorgar el pacte de definició regulat en els paràgrafs anteriors, per mitjà del qual qualsevol d’ells o ambdós renuncïïn als drets successoris o únicament a la llegítima que, al seu dia, es pugui correspondre en la successió del seu consort de veïnatge civil mallorquí.

Aquest article finalment caigué i no fou aprovat pel Parlament de les Illes Balears.

4.- Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears es regula a l’article 38:

Pel pacte successori de definició, els descendents legitimaris poden pactar la renúncia a la llegítima o per més de la llegítima, en la successió dels seus ascendents, en consideració a alguna donació, atribució o compensació que d’aquests, o del seu hereu contractual o d’altres ascendents, rebin o hagin rebut amb anterioritat.

En aquesta norma el legislador es refereix al pacte per tots els drets successoris com al pacte de renúncia “per més de la llegítima”.

La nova llei per contra sols es refereix als “futurs drets hereditaris”

Qualsevol dels cònjuges, o tots dos podran atorgar el pacte successori de definició dels futurs drets legitimaris que poguessin correspondre’ls en la successió del seu consort, en contemplació d’una donació, atribució o compensació que rebi o hagi rebut de l’altre, al seu content, amb anterioritat.

Observam per tant que el legislador s’aparta del que ha estat una constant des de la reforma de 1990 (inclòs el projecte de llei 7/2017 que introduïa per primera vegada la definició del cònjuge viudo), la possibilitat de renunciar als futurs drets legitimaris o a tots els altres drets successoris.

El legislador ho explica en l’exposició de motius:

Per aquests fets usuals a la nostra societat, s’ha entès que aquesta institució dona la possibilitat d’organitzar, en vida la situació de l’altre membre de la parella, permetent el pagament anticipat de la llegítima que li correspondrà en la successió del seu consort, que és l’únic dret successori d’origen legal exigible, i evitar futures controvèrsies.

…l’article 50 bis determina el concepte de definició de llegítima entre cònjuges, ja que no es regula la definició per més de la legítima, que no és un dret legalment degut; els drets successoris voluntaris sempre es conserven perquè regeix el principi de la llibertat de testar.

És una opció del legislador, això no obstant el cert és que el dret civil de les Illes Balears contempla altres drets successoris que eventualment podrien correspondre al cònjuge en el supòsit que fos instituït hereu. Així cal esmentar

• Quarta trebel.liànica (art. 29 de la Compilació)
• Quarta falcídia (art. 38 Compilació)
• El dret a sol.licitar la rescissió de les disposicions de bens presents realitzades pel donant universal en perjudici del seu dret (art. 15)

Entenem que des del punt de vista teòric el legislador hagués pogut optar per també permetre una definició ampla o per més de la llegítima. Ara bé, el cert és que com veurem la definició del cònjuge pot implicar derivades complexes en el supòsit d’ineficàcia sobrevinguda i potser s’ha volgut no introduït més complexitat amb un segon pacte de definició.

En qualsevol cas sols és possible una única definició del cònjuge.

IV.- Ineficàcia sobrevenguda

IV.1.- Causes

A l’article 50 ter, el legislador estima com a causes d’ineficàcia sobrevinguda, la premoriència del cònjuge que ha definit, la nul·litat matrimonial si el cònjuge que ha definit ha estat declarat de mala fe, el divorci i la separació legal, d’acord amb l’article 45.1 i 2 de la Compilació.

Això no obstant hem de senyalar que l’article 45.1 contempla un supòsit que no ha estat recollit expressament per l’article 50 ter, el supòsit del cònjuge que tot i no està divorciat ni separat legalment, ha iniciat els tràmits regulats a tal efecte en la legislació civil de l’Estat, el qual també perd el dret a ser considerat legitimari. Sembla que és una imprecisió o descuit legislatiu ja que sinó no s’entén la referència “d’acord amb l’article 45.1 i 2 de la Compilació”.

No contempla com a causa d’ineficàcia sobrevinguda la separació de fet.

També és causa de ineficàcia sobrevinguda la cancel·lació de la inscripció com a parella estable (article 50 sexies).

Notam que a la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears, el divorci, la separació i la nul·litat del matrimoni si el donatari ha actuat de mala fe, és conceptuat com a causa específica de revocació (art. 30), de la donació universal no com a causa sobrevinguda d’ineficàcia.

IV.2.- Efectes

Els efectes seran la ineficàcia sobrevinguda del pacte de definició i per tant el naixement del dret del cònjuge que ha fet l’atribució patrimonial a exercir l’acció de restitució d’aquesta atribució.

L’efecte de l’acció de restitució de l’atribució patrimonial determinarà la recuperació d’aquesta, tramesa pel cònjuge atribuent, que es conservi en el patrimoni del cònjuge atributari, o de la contraprestació si l’ha disposada a títol onerós o del valor dels béns que hagi disposat per títol gratuït.

Observam aquí en relació a la regulació prevista a la Llei 8/2022 de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears, dues rellevants novetats:

1. En la definició de descendents, si el donatari ha disposat a títol onerós, el donant no pot reclamar res. En la definició del cònjuge el donant pot reclamar la contraprestació.
2. En la definició de descendents en cas que el donatari hagi disposat dels bens a títol gratuït, el donant els pots recuperar (del donatari del donatari). En la definició del cònjuge el donant por reclamar el valor dels bens però no pot reclamar la seva restitució al donatari del donatari.

Se’ns planteja el dubte aquí sobre el moment en que s’han de valorar els bens disposats a títol gratuït: en el moment de la donació, en el moment de la ineficàcia sobrevinguda, o en el moment de l’exercici de l’acció de restitució. Les diferències de la valoració poden ser rellevants. La llei no ho especifica, el Codi Civil estableix al seu article 645.3 que s’ha d’estar al moment de la donació, a l’igual que el Codi Civil de Catalunya (art. 531-15.5). Haurem d’estar per tant a l’article 1.3.5 de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears i considerar d’aplicació supletòria l’article 545.3 del Codi Civil.

No haurà de retornar els fruits obtinguts abans de la interposició de la demanda de restitució.

Tampoc afectarà a les càrregues que el cònjuge atributari hagi constituït sobre aquests béns amb anterioritat a l’anotació preventiva de la demanda en el Registre de la Propietat, però sí a les constituïdes després de la dita anotació preventiva com a causa de revocació i termini diferent.

Hem de notar aquí la previsible conflictivitat que es podrà derivar en aquesta matèria. Quan es produeix una crisi matrimonial, moltes vegades deriva en un conflicte judicial. En aquest context es previsible l’exercici d’aquesta acció de restitució, la qual pot acabar generant situacions realment complexes. Imaginem una donació entre cònjuges amb definició d’un bé immoble: el marit donà una casa a la seva dona, durant el matrimoni l’esposa donatària ven l’immoble i disposa dels doblers rebuts. Es produeix la crisi matrimonial, divorci i el marit reclama la contraprestació que ja no existeix en el patrimoni de la donatària…

La premoriència també ens genera incògnites. Indicar que en la definició del cònjuge la ineficàcia es dona tant si el renunciant té descendència com si no en té, a diferència de la definició de descendents de l’article 41 de la Llei 8/2022. Serà necessari advertir d’aquest punt als futurs donataris en la definició de cònjuge, especialment si tenen fills de la seva anterior relació.

Per altra banda en cas de premoriència, els hereus del premort es situaran en la posició del causant (donatari aquí), succeint-lo en tots els seus drets i obligacions. Però podria ser que el donatari hagués llegat o donat a la vegada aquests bens a qui no ha d’esser el seu hereu. Contra qui ha de reclamar el cònjuge donant?, al renunciant no que ja no viu, contra els hereus que no han rebut aquests bens o contra el que han rebut aquests bens?

Per últim comentar que en cas de nul.litat si el cònjuge ha estat declarat de mala fe, separació legal i divorci la llei decreta la ineficàcia sobrevinguda del pacte de definició que dona dret a exercir l’acció de restitució de l’atribució patrimonial. Això no obstant és sols un dret, per tant és ben possible que el cònjuge donant opti per no voler recuperar l’atribució patrimonial, la donació. Aleshores ens hem de demanar com restaria considerada aquesta donació, una donació entre estranys?, es podrien revertir les deduccions fiscals que ha gaudit el donant i el donatari en el pacte de definició que ha esdevingut ineficaç?

IV.3.- Procediment

El termini és d’un any a contar des de la premoriència, la sentència ferma de nul.litat matrimonial o l’escriptura pública o sentència ferma de separació o divorci, termini que coincideix amb el que s’estableix a la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears en la regulació dels supòsits de revocació de la donació universal per nul.litat si el donatari ha actuat de mala fe, separació legal o divorci matrimonial (art. 31).

A diferència de la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears, no contempla la possibilitat de l’exercici notarial de l’acció de restitució (revocació en la Llei 8/2022).

Tampoc contempla la possibilitat del mutu dissentiment consignat en escriptura pública que sí està previst per les definicions de descendents. Probablement hagués estat aconsellable introduir aquesta possibilitat en aquest àmbit del dret de família. Pensem en el supòsit d’un divorci o separació legal de mutu acord (que fins i tot podria ser notarial en alguns casos), en el cas que es volgués de forma consensuada retornar la donació, en el meu entendre serà necessari efectuar un procediment de negociació (MASC) de la Llei Orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de Justícia.

IV.4.- Legitimació

La legitimació activa sols la té el cònjuge, per tant no es transmet als hereus, llevat que mori una vegada iniciat el procés.

V.- Revocació

V.1.- Causes

Són causes de revocació, els supòsits en què el cònjuge que ha definit incorre en qualsevol de les causes de desheretament dels apartats a), b), e), f), g) i h) de l’article 7 bis de la Compilació

1. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per a ver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
2. Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents. 
3. ..
4. Els condemnats per sentència ferma a pena greu per delictes contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada. 
5. Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denuncia falsa. 
6. Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les. 
7. Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant. 
8. En la successió de les persones amb discapacitat, els que no hagin prestat les atencions degudes en concepte d’aliments. 

V.2.- Efectes

L’efecte de la revocació de la definició determinarà la recuperació de l’atribució patrimonial tramesa pel cònjuge atribuent que es conservi en el patrimoni del cònjuge atributari o la contraprestació si ha disposat els béns a títol onerós, o del seu valor si els ha disposats per títol gratuït.

Aquí hem de repetir les consideracions efectuades ut supra sobre les diferències entre la definició de descendents i la del cònjuge:

1. En la definició de descendents, si el donatari ha disposat a títol onerós, el donant no pot reclamar res. En la definició del cònjuge el donant pot reclamar la contraprestació.
   1. En la definició de descendents en cas que el donatari hagi disposat dels bens a títol gratuït, el donant els pots recuperar (del donatari del donatari). En la definició del cònjuge el donant por reclamar el valor dels bens però no pot reclamar la seva restitució al donatari del donatari.

I sobre el moment de la valoració dels bens disposats a títol gratuït ens remetem al comentat anteriorment.

No haurà de retornar els fruits obtinguts abans de la interposició de la demanda de restitució.

Tampoc afectarà a les càrregues que el cònjuge atributari hagi constituït sobre aquests béns amb anterioritat a l’anotació preventiva de la demanda en el Registre de la Propietat, però sí a les constituïdes després de la dita anotació preventiva com a causa de revocació i termini diferent

V.3.- Procediment

Només l’altre cònjuge pot exercir l’acció de revocació (llevat que mori durant el procés de revocació, cas en que poden continuar els seus hereus), la qual cosa sembla encertada per evitar reclamacions dels hereus del donant contra la seva madrastra o padastre, quan el cònjuge donant no ho ha volgut fer en vida.

Observam dues diferències en relació a l’actual regulació de la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió paccionada o contractual de les Illes Balears

1. No contempla la possibilitat de l’exercici notarial de l’acció de restitució (revocació en la Llei 8/2022).
2. El termini pel seu exercici són de 5 anys. Per contra el termini en cas de revocació d’una definició de descendents és de 1 any que coincideix amb el previst a l’article 7 bis de la Compilació per les causes d’indignitat per succeir. Al meu parer 5 anys són molts ja que introdueixen una important inseguretat jurídica en el tràfic econòmic. En tot cas no s’acaba d’entendre que en una mateixa llei hi hagi aquesta disparitat de terminis per supòsits amb una mateixa raó jurídica. Hauria estat desitjable que el legislador hagués unificat aquest termini en un sentit o en un altre.

V.4.- Legitimació

En relació a la legitimació activa aquí també sols la té el cònjuge, si bé la llei contempla dues excepcions:

1. Quan mori durant el procés de revocació, cas en què poden continuar els seus hereus.
   1. Quan la causa de desheretament sigui haver atemptat contra la vida del cònjuge atribuent i el resultat de dit atemptat sia la seva mort de tal forma que no hagués pogut exercir l’acció. En aquest cas, els seus hereus podran exercir l’acció de revocació del pacte de definició dins l’any següent a la fermesa de la sentència condemnatòria.

V.-. Efectes de la definició entre cònjuges

Els efectes són els mateixos que en la definició de descendents.

1. el cònjuge donatari que ha definit, no podrà interposar l’acció de suplement de legítima
   1. qualsevol disposició sobre la llegítima a favor del cònjuge que ha definit els seus futurs drets legitimaris, ordenada per l’altre cònjuge en testament, en donació universal de béns presents i futurs o en codicil, tant anteriors com posteriors a la definició restaran sense efectes.

 Si mor intestat, el cònjuge que ha definit no tendrà els drets que li concedeix l’article 45 de la Compilació, però sí podrà ser hereu intestat.

VI.- Definició del cònjuge i altres pactes successoris

D’acord amb l’article 15.5 de la Llei 8/2022 és perfectament possible atorgar un pacte de donació universal a favor del cònjuge o d’un tercer i amb posterioritat atorgar un pacte de definició amb el cònjuge.

No hi veim problema a que el donant atorgui un pacte de definició amb els seus descendents i un altre amb el cònjuge que poden ser simultanis o no.

VII.- Aplicació de les disposicions generals del títol primer de la Llei 8/2022.

Essent que el nou Capítol IV està inclòs dins el títol primer de la Llei 8/2022, serà d’aplicació el capítol I de les disposicions generals (articles 5 a 10).

Per tant, tendran els mateixos requisits de capacitat que la resta de pactes successoris de Menorca i Mallorca (art. 7).

Un comentari ens mereix el requisit de la forma que l’article 7 exigeix que es formalitzin en escriptura pública per a la seva validesa. Observam que en l’article 25.4 de la nova Llei del Règim Econòmic Patrimonial del Matrimoni s’introdueix la possibilitat de celebrar un pacte de definició entre cònjuges en capitulacions matrimonials, constant el matrimoni:

4. També hi poden incloure la donació universal de béns presents i futurs entre els futurs contraents o entre els cònjuges; o aquest mateix pacte successori i d’altres per raó del matrimoni, atorgats amb terceres persones, d’acord amb els requisits establerts a la llei de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears.

En capítols matrimonials atorgats constant matrimoni, els cònjuges podran atorgar-se un o l’altre o tots dos pacte de definició, d’acord amb el capítol IV del títol II de la Llei 8/2022, d’11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears.

Per altra banda també seran d’aplicació les normes d’interpretació i integració (art. 9 i 10).

Comentar que la disposició final primera de la Llei de Règim Econòmic Patrimonial del Matrimoni estableix:

Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears..

Es modifica la Llei 8/2022, d’11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears en els següents termes:

U. Es modifica la rúbrica del Capítol III del Títol II, amb el següent sentit:

On diu: Capítol III. La definició.

Dirà: Capítol III. La definició entre descendents legitimaris i els seus ascendents.

Conseqüentment aquestes disposicions generals sols són aplicables a les definicions entre ascendents i descendents, però no a la del cònjuge.

Així el nou capítol de la llei que regula la definició del cònjuge no diu res sobre la computació de les donacions, per la qual cosa serà d’aplicació l’article 47 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears.

Tot i que el nou capítol de la donació entre cònjuges tampoc diu res sobre que la donació ha de ser pura i simple que sí està contemplat a l’article 39 de la Llei 8/2022, (que abans d’aquesta reforma tenia abast general per a totes les definicions, en la línia de l’anterior article 50.4 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears) hem d’entendre que la definició entre cònjuges també ha d’esser pura i simple.  Es tracta al meu parer, d’un principi successori propi del dret civil de Menorca i Mallorca (art. 10 de la Llei 8/2022, de 11 de novembre de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears)

VIII.- Equiparació a parelles estables

També serà possible la donació en definició a les parelles estables en virtut de la disposició final primera de modificació de la Llei 8/2022, de 11 de novembre de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears:

Article 50 sexies. Definició dels futurs drets legitimaris entre parelles estables.

També podran pactar definició les parelles estables sotmeses al dret civil de les Illes Balears, amb els mateixos efectes que regula l’article 50 quinquies.

Els serà d’aplicació la causa d’ineficàcia sobrevinguda per premoriència de la parella de l’article 50 ter i els seus efectes; com també si existeix cancel·lació de la seva inscripció com parella estable en el registre corresponent, tret que sia per contreure matrimoni. També seran d’aplicació els supòsits de revocació i els seus efectes de l’article 50 quater.